Un sol poble, mal que els pesi

Després de mesos de negociacions, vam concretar la proposta de Llei orgànica per a la delegació de competències en matèria d’immigració. Una llei que ha estat titllada de racista, sense que els mateixos que llancen aquestes lamentables acusacions hagin estat capaços de citar un sol punt o una línia que fonamenti tals qualificatius.

Molta gent s’ha sorprès per aquesta reacció i, sobretot, perquè qui ha estat més visceral ha estat l’esquerra suposadament progressista. Cap sorpresa. Sovint, quan es tracta de Catalunya, afloren les més baixes passions i l’espanyolisme o l’anticatalanisme més recalcitrant. I malauradament, aquests sentiments son transversals en el panorama polític.

Fa anys que l’establishment mediàtic i polític de l’Estat és incapaç d’entendre la societat catalana. Vull recordar que, ja l’any 2015, Pablo Iglesias va protagonitzar un desafortunat episodi en plena campanya electoral, apel·lant als cognoms dels votants per demanar-ne el vot. Deu anys després segueixen sense entendre res.

Catalunya sempre ha estat terra de pas, i per tant d’acollida, i sempre ha volgut ser i actuar com un sol poble gràcies a l’acció política del catalanisme en la seva vessant més transversal, que ha tingut en la immersió lingüística una de les seves principals expressions, no la única.

El nostre país, amb una població de més de 8 milions d'habitants, s'enfronta a una sèrie de reptes demogràfics que marcaran el seu futur social, econòmic, territorial i nacional. Reptes relacionats amb la sostenibilitat dels serveis, amb l’increment de l’esperança de vida o amb la baixada de la natalitat; reptes relacionats amb l’habitatge, amb l’ocupació, amb la millora dels salaris o amb noves infraestructures que donin resposta a l’increment poblacional tan important en tant poc temps... I reptes també en relació a la nostra llengua, avui en situació d’emergència.

Des de Junts volem donar resposta a tots aquests reptes, per complexes que siguin. No amagar el problema o atiar-lo. Sabem que no ho podem fer sols. Entre tots, hem de ser capaços de crear un projecte polític de futur engrescador, d’il·lusió i de benestar compartit pensant en la Catalunya dels més de 8 milions. I per a fer-ho, necessitem més i millors eines per a donar una resposta catalana a un repte català.

Amb la delegació de competències, Catalunya tindrà les eines i més sobirania. I això no serà propietat ni monopoli de Junts. Al contrari, sempre hem dit, per exemple a l’Acord de Brussel·les, que l’únic que pot representar el poble de Catalunya és el seu Parlament. I serà ell i les forces polítiques allà representades les que hauran de decidir sobre aspectes essencials que van lligats a la delegació de competències, des de la contractació en origen fins a les polítiques d’acompanyament als menors que arriben al nostre país o la creació de la finestreta única que agilitzi i faciliti els tràmits per a les autoritzacions de residència, entre d’altres.

I sí, també en matèria lingüística. Perquè ningú pensi que fugim d’estudi, vull deixar clar que defensem i defensarem que el coneixement de la llengua sigui un requisit. De la mateixa manera que quan una persona arriba a Zamora se li demana el castellà per acreditar arrelament, si aquesta persona decideix arrelar a Catalunya és lògic que se li demani pel català. Sense integració no hi ha progrés i sense integració, no hi ha nació. I volem el progrés de tothom i que pervisqui la nació, també en benefici de tothom.

En definitiva, Catalunya podrà desenvolupar un model propi i integral amb eines similars a les que tenen els estats (i potser això és el que en realitat molesta). I serà el Parlament qui defineixi les línies mestres d’aquest model. Nosaltres seguirem defensant el que hem defensat sempre: que som un sol poble, mal que els pesi. I treballarem per un país de drets i deures i un futur de progrés i benestar per a tothom.