Rodalies en via morta
“Quan es fa feina i no es fa soroll, les coses s’acaben encarrilant”. Això va dir fa uns dies Salvador Illa. Sembla que amb Rodalies no la va encertar gaire. Potser la fòrmula sigui més aviat una altra: fer feina, és clar, però també soroll. Soroll en forma de reclamació, de denúncia constant, de l’implacable infrafinançament de les nostres infraestructures per part del Govern central.
Quan pensàvem que el caos de Rodalies havia tocat sostre, arriba la primera setmana de març –una altra setmana negra– per demostrar-nos que, de fet, el desastre de la gestió ferroviària a Catalunya no en té, de sostre. Començava la setmana amb la represa dels trens de Rodalies Sud per la costa, després de molts mesos d’obres al túnel de Roda de Berà. Pel que sembla, l’ocasió mereixia una mena de “reinauguració” per part de la Consellera Sílvia Paneque. Reinauguració fallida perquè el mateix tren que agafava la Consellera sortia amb 10 minuts de retard, i arribava al seu destí 50 minuts més tard del previst. “El tren per la culata”, titulava El Punt Avui un dels seus editorials.
Després d’un munt d’incidències durant tota la setmana, amb anuncis de vaga inclosos arribem a l’espectacle surrealista de divendres a prop de Bellvitge, on més de 900 passatgers van haver de ser evacuats d’un tren on van passar més d’una hora tancats, i van haver de completar el seu trajecte caminant sobre la via escortats pels Mossos i els Bombers. La qüestió és que ja no es tracta només d’incidències o de retards, no. Ara es posa en risc la vida de les persones. I aquest és un llindar que no ens podem permetre de creuar. No creuin les vies!
Fer feina i no fer soroll, proposa Salvador Illa. No fer soroll vol dir no defensar els catalans per no haver de demanar res a Pedro Sánchez Castejón (PSC) que, recordem-ho, mana a Madrid des de fa gairebé set anys, i alguna responsabilitat deu tenir en aquest desori. El greu problema és que el govern de tothom –tot i que d’uns més que d’altres– tampoc no fa la feina. Ni fa ni deixa fer. I així no trigarà en entrar en via morta, si no és que ja ho ha fet. Res d’això no s’arregla ni demanant disculpes ni amb compareixences al Parlament. Cal repensar completament la gestió ferroviària. Els catalans no podem perdre més trens.