Acord sobre immigració
Aquest dilluns, 3 de març, es va fer públic l’acord sobre immigració entre el PSOE i Junts. Es tracta d’un acord que, sense cap dubte, ha de permetre al Govern de la Generalitat incidir en una qüestió tan essencial per al futur de Catalunya com és la dels fluxos migratoris. Ho explica molt bé Jordi Cabré al seu article Integrar-se als valors d’El Nacional: “L’acord de traspàs de competències […] és esperançador: davant del nouvingut, avui dia, el primer que es presenta és un Estat com l’espanyol; una comissaria centralitzada; una cultura i una llengua poderoses; uns controls i uns números generats des del quilòmetre zero (que no és el d’Ametller Origen), i uns requisits imposats per les autoritats ministerials. Ara, com a mínim, el nouvingut podrà tenir més consciència de l’existència d’un poder propi i autòcton; d’uns valors diferenciats; d’una llengua pròpia que haurà d’aprendre, i d’uns cossos administratius catalans on haurà de dirigir-se tant sí com no. L’acord suposa, també, la perspectiva d’una gestió compartida de la sobirania, que és el màxim que es pot demanar, suposo, mentre no es té l’autonomia de Portugal”.
Ara que sembla que ja es comença a poder parlar obertament d’immigració sense ser tractats de racistes i xenòfobs tot just començar, caldria especificar perquè és necessari fer-ho. I en aquests moments més necessari que mai. Segons les dades de l’Idescat, Catalunya ha passat dels 6 milions d’habitants als anys 80 als 8 milions assolits al novembre de 2022, i aquest trànsit no s’explica sense l’arribada de més d’un milió de persones immigrants. De fet, la població catalana nascuda a l'estranger –és a dir fora d’Espanya– ha superat, el 2024, per primer cop la barrera dels dos milions. No és extrany, doncs, que les quatre capitals de província de l’Estat Espanyol amb més percentatge de població forània siguin precisament, i en aquest ordre, Barcelona(22%), Girona (20,7%), Lleida (20,7%) i Tarragona (18,4%), segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Per cert, algun dia haurem de fer extensiva aquesta anàlisi a tots els Països Catalans, perquè la llista continua així: Palma (16,6%), Castelló de la Plana (16,8%), Madrid (15,6%), Alacant (15%) i València (14,4%).
Amb aquestes dades queda prou clar que l’arribada de migrants a Catalunya ha estat tan massiva que es pot qualificar d’allau. I el problema afegit és que l’acollida d’aquest gruix de persones no s’ha preparat; no hi ha hagut cap estratègia, ni per part del Govern de l’Estat –que no ha volgut– ni per part del Govern de la Generalitat –que no ha pogut–. I això no és bo ni per als nouvinguts, que no son rebuts com caldria, ni per a Catalunya, que no els pot integrar com seria desitjable. L’acord de traspàs de competències sobre immigració ha de permetre millorar les eines de què disposa la Generalitat per posar una mica d’ordre en tota aquesta qüestió i totes les seves derivades: autorització de residència, control de fronteres, centres d’internament, etc.
Tot i els evidents aspectes positius de l’acord, no hauríem de llençar les campanes al vol, perquè el traspàs de competències encara ha de passar els tràmits parlamentaris, que es preveuen complicats. Les reaccions i sobreactuacions del PP i de Vox eren esperables, però les de Podemos, el llop disfreçat d’ovella, ens han sorprés més. Estarem amatents.