El maltracte de Rodalies és colonial

De l’allau d’articles que han anat apareixent aquests dies sobre el desgavell, cada vegada més acusat, de Rodalies, en destaquem un, de Vicent Partal, amb un títol prou autoexplicatiu: El maltractament de Rodalia és la prova que vivim en un país colonitzat. L’article posa directament en relació la situació ferroviària de Catalunya amb la manca de poder real de la Generalitat: “el poder real no està transferit […] les veritables palanques del poder –l'energia, el transport, les comunicacions, la fiscalitat– romanen fèrriament centralitzades”. Posa també èmfasi en l’impacte que tot això té per a la vida dels catalans: “no som sinó uns territoris subordinats, sotmesos a decisions preses a centenars de quilòmetres de distància per gent que no té gens d’interès en el nostre benestar”. I arriba a una conclusió que, no per sabuda, és menys punyent: “no hi ha solució autonòmica a problemes estructurals. […] Mentre no fem real i tangible la independència, tots –independentistes i espanyolistes, igualment– continuarem esperant un tren que no arribarà”.

L'article sencer aquí.