Dona? Persona!

La trajectòria vital de la dona, com a tal, al sí de la Humanitat, ha estat d’una molt lenta evolució. Certament la dona no pot defugir el seu paper de procreadora, perquè és la justificació de la seva pròpia naturalesa i constitució. Infantar és, fins a la data actual, una facultat pròpia. Al llarg dels segles aquesta ha estat també la seva funció primordial sumada a la criança. Tenir a càrrec seu la reproducció humana, i sovint a costa de la pròpia vida, fins fa molts pocs anys. Tot això ha canviat ara, perquè els avenços científics, mèdics i socials fan que això en bastants països del mon no sigui així. Però certament d’això encara en fa pocs anys! Molt pocs! La meva generació ha viscut sota el franquisme el lema alemany :“Kinder, Küche, Kirche” copiat pel franquisme i aplicat amb devoció per la seva Secció Femenina, que llavors dominava l’àmbit públic femení. I així, ens van tractar com a menors d’edat, sotmetent-nos a l’autoritat del pare o del marit, i majoritàriament incapacitades per participar en d’altres àmbits que no fossin aquests. Les dones treballadores , que treballaven en àmbits subsidiaris d’obrers o de serveis, eren sotmeses tambè a l’autoritat i control masculins.

Sens dubte les societats diguem-ne occidentals han modificat aquests criteris però en resten molts romanents. Sense anar més enllà, això afecta avui de manera encara massa reiterada, la remuneració del seu treball i la seva correcta valoració i categoria. Així també com pel que fa l’assumpció de responsabilitats o càrrecs d’alt nivell, on es fa present massa sovint allò que en diem “sostre de vidre” de la dona, perquè potser és invisible, però certament existeix. Es a dir, tot i que el treball de la dona ha passat a la categoria de treball remunerat, molt desprès de que això és produís en l’àmbit masculí, el nostre “status” dins del món laboral i empresarial, no és equitatiu en relació al masculí. Amb aquest criteri i en defensa de la equitat home-dona en el món professional i laboral, actua des de fa uns quant anys la Comissió Dones i Igualtat de la Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya. Comissió que ha editat un “Decàleg per la Equitat de gènere” en favor de la implementació de nous criteris, més justos i equitatius dins l’àmbit professional.

Pel que fa a d’altres societats arreu del món, és evident i del tot rebutjable la subjugació de la dona a l’home, i potser no som prou conscients de la subreptícia manipulació i utilització de la dona, en algunes cultures, per tal d’incrementar la seva demografia, com a eina de penetració i/o dominació d’unes cultures sobre d’altres. En determinats territoris això és d’una ideologia flagrant i dramàtica, és el cas d’Afganistán, on la invisibilització de la dona és un crim contra la Humanitat. Però sense ser tan evident, hi ha certament altres religions, més properes, com la musulmana, que subjuguen socialment la dona, majoritàriament, sotmetent-la a aquest paper reproductor i cuidador en exclusiva. Un paper que va detriment de la dona com a persona i que origina un desequilibri demogràfic en determinats països amb conseqüències sovint dramàtiques pels processos d’emigració. Per no parlar d’altres casos de violència o bèl·lics avui evidents, com son Israel i Palestina. Al llarg de la història , el catolicisme també va actuar així. Amb tot, les guerres de religió llavors, eren més aviat de ideologia que de religió, el cristianisme ha recuperat bona part de l’ideari humanista que és la seva principal base i justificació, però no pas arreu, queda molt per fer.

Tornant a l’inici: Dona? Persona!!. Per tal d’endreçar aquest món “..-tant divers! ..tant extens!...tant temporal” tal com ens deia Joan Maragall al seu poema Cant Espiritual ens cal mirar la persona que hi ha en cada ser humà. No ens calen tantes etiquetes classificant-nos, ni rebutjar ningú, ni considerar que ésser diferents és un mal, ni que uns estem per damunt o per sota dels altres. Vàrem fer una declaració Universal dels Drets Humans l’any 1948 , que l’any 1976 es va convertir en Llei Internacional. Ho hem oblidat? Es obvi que aquests drets humans ens emparen i en defineixen com a persones, cada ser humà és una persona única i irrepetible amb el mateixos drets i deures que qualsevol altra, ja siguis home o dona i supera també totes les disquisicions de sexe o de gènere. El dia 8 de Març, és el Dia internacional de les dones i és un dia que simbolitza la lluita de la dona per ser considerada persona en paritat amb l’home, a tots els efectes. Superant tots els condicionants que limiten la seva projecció a qualsevol àmbit de la societat i aportant tot allò que la seva especificitat en tant que dona, que evidentment hi és, no sigui en detriment de la seva categoria de persona. Som Persones!