La Fundació preserva 54.000 audiovisuals del Primer d’Octubre i confia a l’Ajuntament de Girona l’arxiu més gran de l’1-O
25 de juny del 2026 L'acte de lliurament s'ha celebrat a la Casa Macià de Prats de Molló en presència del conseller Lluís Puig, l'alcalde de Girona Lluc Salellas, la patrona i portaveu de la Fundació Titon Lailla, la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, i el batlle de Prats de Molló, Claudi Ferrer.
La Fundació Fundem la República ha fet entrega oficial a l'Ajuntament de Girona d'un llapis de memòria que conté els més de 54.000 documents audiovisuals —fotografies i vídeos— que integren l'Arxiu 1 d'Octubre, el fons documental més complet sobre els fets del referèndum d'autodeterminació del 2017. L'acte s'ha celebrat aquest matí a la Casa Macià de Prats de Molló, un emplaçament molt significatiu per a la història de Catalunya.
El fons, que recull testimonis visuals de gairebé la totalitat dels municipis catalans que van participar en la jornada del referèndum, quedarà en custòdia de l'Arxiu Municipal de Girona, on serà gestionat amb criteris professionals i científics propis de l'arxivística contemporània. La tria d'aquest arxiu no és casual: es tracta d'un dels arxius de major prestigi internacional de Catalunya.
Un llegat de la societat civil que passa a mans públiques
El conseller Lluís Puig, dipositari del fons des de fa anys, ha explicat durant l'acte la cadena de custòdia que ha portat el material fins avui: un grup de persones anònimes va iniciar la recopilació el mateix 1 d'octubre de 2017, descarregant i arxivant el material que els ciutadans penjaven a les xarxes socials. Davant la impossibilitat de continuar gestionant el fons de manera particular, i en un context de pressió judicial que feia témer per la seva integritat, el material va ser transferit al conseller Puig, que en va fer còpies de seguretat i va completar el fons afegint testimonis d'uns cent municipis addicionals. El resultat és un arxiu que recull visualment prop del 98% del que va succeir aquella jornada arreu del país.
"No és meu, aquest arxiu", ha remarcat Puig durant l'acte. "Soc una baula més de la cadena de transmissió. Amb la Fundació Fundem la República vaig trobar el lloc ideal per gestionar-lo i preservar-lo."
Fundem la República, pont entre la memòria civil i la institució pública
La patrona i portaveu de la Fundació, Titon Lailla, ha subratllat el valor simbòlic i polític del lliurament: "Les imatges de l'1 d'octubre són com un exèrcit visual que ens va fer guanyar la batalla de la comunicació internacional. Amb aquest arxiu el que fem és capgirar una altra vegada i donar-li el valor real que va tenir aquella jornada per tots nosaltres."
Lailla ha anunciat que ”la Fundació posarà en marxa una plataforma digital de consulta oberta i accessible, que permetrà a la ciutadania consultar el fons per municipi i col·legi electoral, i que habilitarà un canal perquè particulars puguin fer donació del seu propi material gràfic per ampliar l'arxiu”.
Lailla clos la seva intervenció posant en valor l’elecció de l’Arxiu Municipal de Girona “pel seu prestigi internacional reconegut reiteradament dins el mon arxivístic”
Girona, custòdia d'un patrimoni col·lectiu
La vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona, Gemma Geis i Carreras, ha destacat que “cal agrair la feina rigorosa i compromesa que la Fundació Fundem la República ha fet durant tots aquests anys per preservar aquest fons documental i perquè avui pugui quedar a disposició de la ciutadania i de la recerca. L’U d'Octubre representa la voluntat democràtica de tot un poble d’exercir el seu dret a decidir lliurement el seu futur. Custodiar aquest arxiu és preservar la memòria d’un poble que va defensar les urnes, la democràcia i el dret de Catalunya a decidir lliurement el seu futur. Girona se sent honorada de contribuir a conservar aquest llegat per a les generacions que vindran”.
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, ha destacat que “sentim un doble orgull per aquesta donació. D’una banda, pel que significa de reconeixement a la bona tasca de l’Arxiu Municipal, que és una institució clau del mapa arxivístic català. I de l’altra, pel reconeixement de Girona com a ciutat que avui manté viu l’esperit de resistència independentista i que no oblida que la voluntat democràtica del poble català el 2017 va ser ofegada per la repressió, una memòria necessària per tornar-hi”.
La Casa Macià, escenari d'un acte de construcció de país
L'elecció de la Casa Macià de Prats de Molló com a seu de l'acte ha estat un element destacat per tots els participants. El batlle de la localitat nord-catalana, Claudi Ferrer, ha recordat els llaços històrics que uneixen Prats de Molló amb Catalunya: des dels fets del 1926 fins als milers de refugiats acollits durant la Guerra Civil. "Aquesta frontera no és una frontera per nosaltres", ha dit. "El Coll d'Ares és més un lligam que una frontera."
