«Espanya no existia i Madrid ni era la capital de Castella, i a Catalunya ja celebràvem Sant Jordi»
23 d’abril del 2026 L'acte va tenir lloc a l'Espai Línia, al carrer Girona de Barcelona, en un ambient de vigília de Diada. Hi van participar Jordi Mas, president de la Fundació Fundem la República; Laura Borràs, XVI Presidenta del Parlament de Catalunya i directora acadèmica de la Fundació i Aleix Sarri, editor i prologuista del quadern. El president de la Fundació, Jordi Mas, va obrir la vetllada emfatitzant el sentit de la nova col·lecció, batejada Renaixença: «En temps convulsos, nosaltres ens mantenim sempre fidels als nostres ideals. Aquesta obra recull reflexions i discursos amb voluntat de contribuir al debat col·lectiu i al futur del nostre país».
Un Sant Jordi que sempre va ser nostre
Laura Borràs va valorar el significat profund de la Diada, subratllant que les arrels de la celebració catalana van molt més enrere que qualsevol etiqueta contemporània: «Abans del Dia del Llibre, abans de qualsevol altra etiqueta, ja hi havia un poble, el poble català, que celebrava Sant Jordi. Quan hi havia festa hi havia fira, i els llibreters ho documenten des de 1850». La que va ser presidenta del Parlament va alertar contra els intents recurrents de desnaturalitzar la Diada: «Hi ha qui vol convertir-la en una festa comercial o en una còpia desarrelada. Però hi ha coses que no es poden esborrar: la memòria, la llengua, la dignitat, Catalunya».
«Celebrem la paraula com a eina de llibertat. I aquest llibret és precisament un acte de resistència contra l'oblit i un acte d'afirmació nacional catalana.»
LAURA BORRÀS
Vuit discursos, vuit miralls
Aleix Sarri, editor i prologuista del quadern, va explicar el criteri de selecció dels vuit textos inclosos en el volum. El recull abraça des del discurs parlamentari de Martí l'Humà a principis del segle XV —que Sarri va qualificar de «primer discurs nacionalista de la història de Catalunya»— fins a escrits d'Àngel Guimerà, Mercè Rodoreda, Enric Prat de la Riba, Francesc Macià i Antoni Gaudí, amb un text inèdit de la resistència de 1714 com a peça central.
L'editor va destacar la paradoxa cronològica que atorga força al títol: «Quan Martí l'Humà fa aquest discurs, Espanya no existia, Madrid ni era la capital de Castella, i a Catalunya ja celebràvem Sant Jordi». La frase il·lustra la voluntat del llibret de mostrar l'antiguitat i la solidesa d'una identitat que sovint es presenta com a recent o construïda artificialment.
«Una nació ha de ser capaç de mirar-se al mirall i agradar-se. Ha d'estimar-se, tenir autoestima; només així es pot redreçar i alliberar.»
ALEIX SARRI
De Cèsar al Rubicó fins a Gaudí el català
El títol del llibret, Alçats, alçats les vostres banderes, prové d'una frase atribuïda a Juli Cèsar —«Alçats les vostres banderes, que sou dignes d'haver la senyoria de Roma»— que el general hauria pronunciat davant de les seves legions abans de creuar el Rubicó. «És una arenga», va explicar Sarri, «i calia que el títol tingués punch».
Entre les figures recuperades, Sarri va posar especial èmfasi en Antoni Gaudí, avui sovint presentat com a figura cosmopolita i desideologitzada: «Aquí trobareu Gaudí parlant per si mateix. És extraordinari. De fet, em sento un moderat al seu costat». L'arquitecte, en el text recollit, s'adreça als catalans i als castellans i no estalvia judicis sobre la gestió econòmica d'uns i altres.
El discurs de Francesc Macià al judici de Prats de Molló, on va reivindicar una «Bèlgica dels Pirineus», i la intervenció d'Emmanuel Ferrer i Sitges al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat l'11 de setembre de 1714 —«Fineixi la nació amb glòria, si és que així ha de ser»— completen una selecció pensada per inspirar tant la rauxa com el seny.
Una col·lecció per a la Renaixença
El quadern s'acompanya d'un joc de 36 postals paritàries —18 homes i 18 dones dels Països Catalans— amb citacions que abracen des de Pau Claris fins als nostres dies. Jordi Mas va recordar que la col·lecció Renaixença, dels Quaderns Fundem la República, neix amb vocació de continuïtat: «Basar-se en l'essència del que som, en les nostres arrels, és el fonament sobre el qual podrem construir un país independent».
L'acte va tancar amb una copa de cava gentilesa de l'Espai Línia i un torn de conversa amb el públic.
