Un discurs pla d'un president sense pla

El discurs de Salvador Illa al debat de política general d’aquesta setmana ha deixat una impressió preocupant: la d’un dirigent que aspira a governar Catalunya sense tenir clar cap a on vol portar-la. Illa parla sovint de “gestió”, de “rigor” i de “tornar a la normalitat”, però rere aquestes paraules no hi ha ni rastre d’una visió estratègica. Si Catalunya fos una empresa, avui estaríem davant d’un director general que ha entrat a la sala del consell d’administració sense cap pla estratègic, sense objectius de creixement i sense saber en quin mercat vol competir. Vol gestionar, sí, però sense saber què vol gestionar exactament.

El problema de fons és que un país no pot avançar només amb gestió tècnica. Cal una brúixola, una direcció, una idea de futur. Illa, en canvi, sembla més preocupat per mantenir un to institucional i per presentar-se com l’home raonable del mig que no pas per construir un relat ambiciós per al país. El seu discurs va sonar correcte, fins i tot amable, però buit. Parlar d’estabilitat sense explicar per a què serveix és com anunciar un viatge sense destí. Catalunya necessita una estratègia, no un simple manteniment de la maquinària administrativa.

Sense aquest pla, tot esdevé improvisació. No hi ha full de ruta, no hi ha prioritats clares, i ni tan sols sabem quina funció haurien de tenir uns eventuals pressupostos de la Generalitat. Pressupostos per a què? Per sostenir una estructura sense propòsit? Per repartir recursos sense saber quin model de país volem finançar? Illa sembla confiar que la inèrcia —i una dosi de moderació— seran suficients per convèncer la ciutadania. Però la política, com la direcció d’una empresa, requereix lideratge i visió. Sense això, Catalunya corre el risc de continuar girant en cercles, gestionant el present sense atrevir-se a imaginar el futur.