Sixena i el laberint dels extraviats
Aquest contingut d'àudio està generat mitjançant IA
Article publicat a El Punt Avui.
Escriure un article complet sobre el monestir cistercenc de Santa Maria de Sixena (Monegres, Osca), el monument, les pintures murals i les obres d’art seria molt agosarat per la meva part. No ho faré i ara us demostraré perquè no ho puc fer.
El recorregut judicial, que encara no ha acabat (el conseller Santi Vila encara té el seu judici pendent, i el jutjat d’Osca encara no ha tancat la qüestió del retorn o no de les pintures murals del MNAC) donaria per fer-ne una memòria que dotaria de contingut almenys a tota una assignatura universitària sobre els propòsits i despropòsits que aquest afer ha comportat i sobretot, que quedi clar, no soc jurista.
El recorregut històric del monestir des de la seva fundació l’any 1188 fins ara penso que tampoc hi entraria en una sola tesi doctoral, si bé en aquest cas i pels més interessats us recomano la bibliografia que el senyor Francesc Canosa cita al seu meravellós llibre[1]. D’en Canosa i d’aquest llibre en faré algunes cites sense manipular res i així no em caldrà demanar-ho a cap bot de conversa[2] d’intel·ligència artificial. Ell, l’autor, ja en té molta!
I per acabar les meves excuses a l’hora de posar-me a escriure en clau més política que altra cosa, que per a la Fundació Fundem la República que em demana aquest text suposo que seria el més interessant, haig de deixar clar dues coses. El primer dia que vaig entrar al despatx com a conseller de Cultura em va visitar un funcionari judicial. Em va fer signar una notificació molt senzilla en la que m’informaven que havia de retornar en quinze dies les obres del Museu de Lleida o m’hauria d’atenir a responsabilitats judicials i punt.
En el meu ordinador personal hi tinc una carpeta amb el nom de “delictes varis” (com m’haig de veure, sinyor [que diuen a la Franja]) on s’hi troba una subcarpeta anomenada Cas Sixena. Per allà al mig entre un centenar d’arxius en català, castellà i flamenc (durant la instrucció vaig fer vídeo compareixença des del jutjat de Brussel·les flamenc [i allà sols es parla flamenc, clar]) he retrobat la sentència absolutòria que el Tribunal de Justícia de Catalunya va jutjar el 12 de març de 2025 declarant la meva absolució.
Us podeu imaginar i/o quantificar els centenars o milers d’hores, diners i papers que l’acusació, la defensa i uns quants tribunals han hagut de dedicar a aquest tema al llarg de vuit anys? Amb aquests diners i calendari, penso que es podia haver creat una escola d’arts i oficis per a pintors muralistes que ara seria una de les millors d’Europa, com a mínim.
Per no endinsar-nos en els segles i segles passats, us proposo que llegiu íntegrament la darrera entrevista que va fer en vida el director general de Patrimoni Cultural, el senyor Jordi Bonet i Armengol (1925-2022) al Punt Avui[3] el 20 de desembre de 2017. Ell va viure i efectuar tota l'operació de compra de les obres d’art ajudant així a les monges de Sixena. Entrevista feta una setmana després que el ministre de Cultura de l’estat espanyol (el seu nom gairebé no el recorda ningú, ni jo) ordenés l’espoli desproporcionat i salvatge fet amb nocturnitat, armament i premeditació de les obres del Museu de Lleida[4].
Acabo el tema d’aquesta fantàstica entrevista feta per Maria Palau[5], manllevant sols unes frases:
“No tenim diners per a Sixena.” Aquesta va ser la resposta que va rebre Jordi Bonet (Barcelona, 1925), el primer director general de Patrimoni de la Generalitat, d’un polític aragonès, a principi dels anys vuitanta, quan la comunitat de monges del monestir el buscaven, millor dit el perseguien, per vendre-li el seu fons d’obres. Bonet, que fins ara no havia parlat del cas Sixena, tampoc en el judici per la polèmica titularitat dels béns, té el cap ben clar, als seus 92 anys, i el cor trencat pels dramàtics esdeveniments dels últims temps. “Allà hi ha una gent que ha jugat brut: el que volen és aprofitar-se de l’esforç que han fet uns altres”, exclama.“.”
Si us hi voleu entretenir a llegir-la sencera us portarà 5 minuts, de veritat que val la pena.
Pel que fa a les pintures murals que avui encara estan al Museu Nacional d’Art de Catalunya, penso que no hi ha millor manera que copiar un paràgraf de Francesc Canosa del llibre ja citat:
“Al MNAC les pintures murals de Sixena, com la resta d’obres romàniques, són pollets en una incubadora. Tenen escalforeta. Viuen a una temperatura que oscil·la entre vint i vint-i-cinc graus. I una humitat relativa d’entre el 50% i el 65%. Les 24 hores del dia. Els 365 dies de l’any. Una primavera permanent. Diàriament se’n controlen els dispositius de climatització. Les revisions són constants, obligades, necessàries. Per això tots els experts estan preocupats pel forn i el pollastre cru de Sixena. Està tot dit i redit: les pintures moriran si es traslladen...”
Per anar enllestint, una pregunta amb respostes: Per què Aragó només reclama les obres de Sixena que estan legalment a Catalunya i no les que estan en altres llocs de l’estat espanyol com ara: Al Museu del Prado de Madrid, al Museu de Santa Cruz de Toledo, al Museu de Saragossa, al Museu d’Osca...?
Doncs dues respostes: la primera es troba com a preàmbul del ja citat per tercera vegada llibre d’en Francesc Canosa:
“El divorci entre Aragó i Catalunya ens ha fet molt de mal a tots dos; convertint Aragó en un annex de l’interior de la península en comptes de ser-ho de la franja mediterrània n’ha fet un país endarrerit i pobre, tancat i rutinari, mentre a Catalunya, sense Aragó, li ha mancat aquell territori extens que ha de tenir al seu darrere tot país marítim que vulgui ser militarment viable...”
Podem coincidir que aquestes paraules tenen una rabiosa actualitat, oi? Doncs estan escrites pel gran escriptor, poeta, traductor i editor, el Sr. Joan Sales i Vallès (1912-1983) des de Esterqüel (Terol) el 14 de juliol de 1937, en ple cop d’estat de l’exèrcit espanyol insurrecte contra la legalitat establerta.
I la segona resposta que us aporto jo ras i curt: per politiqueig de baixa i curta mirada.
[1] Canosa Farran, Francesc. Sixena: La croada de la memòria. Editorial Fonoll, Juneda, 2018
[2] En anglès Chatbot
[4] Del Campo, Marga, text. Pou, Jordi V, fotos. Operació trasllat. Art de Sixena. Pagès Editors, Lleida, 2028
[5] Al que es coneix com a tuiter, però es diu X: @MariaPalau75
