La falsa dicotomia educativa

Article publicat originalment a El Punt Avui.

L’estament docent està en vaga, i no ha estat l’únic, els sanitaris i els pagesos tampoc estan contents, ni els usuaris de Renfe. Un malestar social que, ara per ara, no troba la solució adient als seus problemes, perquè ve de lluny. Amb un govern de Catalunya que només pot posar-hi pedaços i està lligat de mans i peus per un finançament estatal espoliador i indigne, gasiu i persistent amb els catalans i amb Catalunya. Sembla que pertànyer a un partit, el PSOE, d’obediència estatal no serveix per solucionar els nostres dèficits pressupostaris, ben al contrari.

A aquesta justificada protesta dels professors i mestres, s’hi suma la degradació d’un sistema educatiu públic que avui no resol els problemes de l’actual societat catalana, ni de Catalunya. On s’ha generat una errònia dicotomia en l’aplicació dels programes curriculars quan, per norma, proposen d’incorporar a l’aprenentatge dels continguts l’aprenentatge per projectes. S’han alçat veus en favor d’un o altre modus operandi de forma radical, quan és evident que sense continguts no es poden programar projectes. Ben al contrari, es complementen. Cal tenir present que la ment humana té diverses capacitats i que aquestes capacitats mentals dels alumnes tenen unes característiques diverses, i cal atendre eficientment certes prioritats procedimentals en els cervells dels alumnes.

Els coneixements científics d’avui, sobre les característiques i capacitats mentals del cervell humà, ens ho fan present i, tot i la diversitat procedimental mental inherent als alumnes, sovint aquesta realitat es negligeix. Ja al segle passat el pedagog i mestre Antoine de la Garanderie va desenvolupar la descripció de les prioritats mentals majoritàries en tres tipus: alumnes verboauditius, alumnes visuals i alumnes amb les dues capacitats procedimentals. Òbviament hi ha moltes altres característiques mentals que és bo conèixer però essencialment, almenys, cal tenir presents aquestes que hem mencionat. Perquè cal tenir-ho present, molt present, dins l’àmbit educatiu, per la seva transcendència en els aprenentatges de l’alumnat. Molt especialment a Catalunya, on la diversitat escolar es multiplica, a més, amb una població escolar multiracial. Cal saber conjugar amb convenciment els continguts i les competències amb els projectes, perquè així s’aconsegueix que, per una o altra via metodològica, la capacitat d’aprenentatge i comprensió de l’alumne, sigui quina sigui la seva prioritat mental, millori en l’adquisició de coneixements i en els resultats educatius. N’hi ha que aprenen escoltant i n’hi ha que aprenen veient fer, cal tenir-ho present per tal que tothom accedeixi a una comprensió global incorporant i adquirint els dos llenguatges mentals, el verboauditiu i el visual. En conseqüència, cal treballar i utilitzar sempre, sempre, la doble versió per al conjunt educatiu, i això es pot fer treballant els continguts en la realització dels projectes.

Òbviament, aquesta dicotomia no és l’únic problema del sistema educatiu a Catalunya i, quan es fan comparacions amb altres contextos educatius, es fa trampa, car la singularitat de l’escola catalana, amb una immigració que genera un complex context social on es compten 311 idiomes diferents dels nouvinguts, és un hàndicap difícil de resoldre. Òbviament, els processos endegats d’immersió educativa no funcionen, lògicament, perquè el concepte “immersió” té unes característiques específiques que no són les de l’escola catalana pública. S’entén procés immersiu quan, dins un context homogeni, submergim un element específic i singular capaç de dissoldre’s en el context. Quan el context ja no té aquesta capacitat d’homogeneïtat, el que hi ha és juxtaposició i no immersió. Si a més hi afegim la curta durada d’aquests processos d’immersió fallida, els resultats no poden ser més minsos. Per no parlar d’un context social on una llengua “imperial” domina o s’imposa, en detriment de la constitucionalment oficial a Catalunya, el català. Les “ràtios” també tenen un paper important en aquests i altres temes docents per guanyar en eficàcia educativa.

D’altra banda, hi ha un valor formatiu en davallada, el sentit d’autoritat, un concepte en positiu i que rebutja l’autoritarisme i encara més la intervenció policial. Un valor sense el qual la transmissió de coneixement en el món educatiu és impossible, els alumnes han de respectar el professor per tal d’aprendre a respectar-se entre ells, el respecte mutu és la base de la democràcia. Així mateix cal fomentar la creativitat mental positiva, en l’àmbit cultural i artístic i en les diverses matèries, car en un món tan ràpidament evolutiu com és avui el nostre, ha de donar eines de tot ordre a l’alumnat per desenvolupar el seu futur, sigui quin sigui. La dinàmica circular inherent a l’àmbit educatiu exigeix resoldre ja aquests dèficits, per no perpetuar-los Ànims i coratge, doncs, a tots els docents que lluiteu per la qualitat educativa i per la vostra dignitat! Us ho agraïm perquè una bona escola catalana és l’únic que garanteix el futur del país.