La DGPPIA
Aquest contingut d'àudio està generat mitjançant IA
Article publicat originalment a El Punt Avui.
Fa un any que van destituir un sotsdirector de la DGAIA, sense explicació, podien ser problemes interns o mala gestió. Fa sis mesos va saltar la bomba. El govern i els partits que li donen suport, ERC i En Comú Podem, van fer mans i mànigues per tapar l’informe de la Sindicatura de Comptes, votant-hi en contra. La consellera en la compareixença davant la comissió parlamentària va afirmar que no passava res.
Els únics canvis que va anunciar van ser la denominació de la direcció general –de DGAIA va passar a ser DGPPIA (direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència), a la qual li treu totes les competències financeres i de contractació– i que el departament contractarà 300 professionals per centrar-se en la prevenció. Per què fins ara no ho feien?
L’informe de la Sindicatura de Comptes entrava en temes econòmics amb les fundacions privades que havien substituït els centres propis. Les fundacions percebien diners pels menors que acollien o no acollien amb ple coneixement de la direcció general (alguns professionals se la van jugar explicant el que passava). Molts milions d’euros s’han perdut pel camí per la mala gestió i per la incompetència continuada?
El descontrol evident de la direcció general és el cas mes greu que s’ha conegut de la Generalitat, tenint en compte que no és una DG qualsevol, sinó que la seva tasca és l’atenció als menors. Són molts anys de desídia i desconeixement.
Exemples com la nena de 12 anys sota la tutela de la direcció general, que campava dins i fora del centre sense cap control i que va ser seduïda o raptada per un adult sense escrúpols. Què se’n sap, d’aquesta menor? I d’altres que segur han passat per males experiències? Quin control portaven dels menors?
I des del departament, la secretaria de família i la direcció general, la callada per resposta. Les veus de l’oposició van fer sentir les seves crítiques però sense èxit. Des del meu punt de vista van insistir-hi poc. El poder del govern sobre els mitjans per apaivagar el greu problema i la temporada d’estiu han servit per tapar la mala gestió i la incompetència de la direcció general. Són menors tutelats, no ho oblidem, i estem obligats a atendre’ls, tenir-ne cura i educar-los per al futur, ja que els seus pares no han pogut o no han volgut i els han deixat anar.
Crec que s’hauria de reprendre aquest afer, sigui per la Sindicatura de Comptes apressant respostes, sigui per la fiscalia de menors, que en d’altres moments se n’ocupava amb eficiència, sigui pels jutges de menors, i finalment per l’oposició, que sembla que hagi esborrat el tema dels seus plans polítics. És massa greu el que ha passat i és massa greu el silenci que es respira.
Vaig tenir responsabilitats en aquest tema quan era consellera de Justícia. Reconec que era una DG molt difícil i complexa, amb funcionaris que requerien una formació permanent i continuada. Vam separar l’acolliment i l’adopció i vam crear l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, l’any 1996, per poder dedicar-se a fons a la part de tutela dels menors i centres. En els darrers anys s’ha perdut molt temps.
Seria possible que aquest govern assumís les seves responsabilitats una vegada per totes, posés fil a l’agulla i governés per a tothom? Com diuen els anuncis publicitaris...
