L’educació, avui a Catalunya
Article publicat originalment a El Punt Avui.
El setembre arrenca a Catalunya amb dues activitats importants i significatives: l’Onze de Setembre i l’inici del curs lectiu. Pel que fa a la Diada Nacional, commemorem el fet de ser una realitat nacional i reivindiquem la necessitat que l’autogovern se’ns reconegui per tal d’exercir-lo i resoldre els problemes, de tot ordre, de tots els que viuen i treballen a Catalunya. Amb una autonomia real i no fictícia com l’actual, i amb pressupostos dignes i executats íntegrament, al servei de la nostra realitat social catalana, per tal de fer-hi front.
Pel que fa a l’inici del curs escolar, dissortadament no s’han fet els deures durant l’estiu i comença el curs tal com va acabar. Tot just ara, el govern endega un pla de climatització a llarg termini de les aules i promou un debat col·lectiu sobre l’educació. Un debat obert que desitgem aprofundit i rigorós, al qual esperem que es convidi tots aquells col·legis professionals que per la seva pròpia naturalesa estan involucrats en l’àmbit educatiu, i que no estan representats al Consell d’Educació de Catalunya com a tals. Col·legis professionals que, com a institucions públiques, actuen de forma constant i habitual dins el món educatiu, a partir de les seves pròpies especificitats. Tal com fa Colbacat, el col·legi professional de l’àmbit visual i artístic. Aquesta aportació dels col·legis professionals involucrats en el món educatiu enriquirà un debat que avui depassa el concepte formatiu, atesa la complexitat social catalana de retruc de la irreversible i actual dinàmica mundial. Certament s’han desbordat els reptes del nostre món educatiu i possiblement també la nostra societat ha descuidat la seva inherent funció educadora, car totes les societats des dels orígens de la humanitat ensenyen i eduquen les noves generacions de forma conscient o inconscient però real i efectiva, per bé i per mal. Potser ara s’ignora aquesta missió transmissora i cal que recuperem aquesta consciència social i hi incidim amb més eficàcia.
Pel que fa al món educatiu i a la seva responsabilitat docent, el nombre de variables que avui hi intervenen desborda absolutament la seva capacitació professional, car reclama ser alhora psicòleg, infermer, traductor, mestre i tutor... etc., per tal d’atendre una realitat social absolutament diversa i multilingüe. Aquesta població infantil multilingüe d’avui –més de 300 llengües a Catalunya!– reclama un planejament lingüístic eficaç, que comenci a les escoles bressol i continuï al parvulari, per facilitar l’adquisició de la llengua oficial de Catalunya amb tota la seva riquesa fonètica, car si no es fa a aquestes edats, això es perd per sempre! Primera i importantíssima acció de govern.
L’excessiva rotació anual massa habitual del professorat tampoc afavoreix la continuïtat pedagògica dels equips professorals, i dificulta la interacció desitjada alumne-professor molt especialment en una època crucial de la seva formació com és l’ESO, quan l’infant es fa persona. L’etapa de primària és la de l’adquisició dels llenguatges i les mecàniques dels continguts de les diverses matèries de l’aprenentatge, però a l’etapa de l’ESO l’alumne els ha d’interioritzar per fer-los seus i poder usar-los de per vida, adquirint coneixements i aprenent ensems a desenvolupar la seva activitat mental personalitzada. Una etapa fonamental on es fan “persones”, i on el procés educatiu ha d’establir els processos docents que ho facin viable i exitós, perquè en depèn el seu futur personal
La davallada de la comprensió lectora no és admissible, perquè allò que no s’entén no s’aprèn; cal, per tant, dominar la llengua. Amb tot, els processos mentals d’aprenentatge també es relacionen amb les característiques prioritàries mentals dels alumnes: visuals, auditives, verbals o mixtes. En funció d’això cal aplicar a l’aula la doble versió per a major eficàcia. I encara més, avui, amb la incorporació de les noves tecnologies i de la IA, que no poden substituir l’ús de la ment sinó incentivar-la, estimulant els processos creatius del pensament visual, al cap i la fi imaginar és crear imatges, i en primera instància tot ens entra pels ulls. La imaginació és una capacitat inherent a l’ésser humà i pot revertir el perill d’un sedentarisme cognitiu en un futur, com ens alertaven en un article en aquestes pàgines fa una setmana. Amb la certesa que, per bé o per mal, tots tenim una responsabilitat educadora, no podem abdicar!
