Grip aviària a Catalunya: prou d’alarmisme, amb el control sanitari n’hi ha prou

En les darreres setmanes hem vist un augment de l’atenció mediàtica sobre la grip aviària, especialment arran de les noves mesures per part del Govern espanyol i català confinant totes les granges de gallines ponedores i de pollastres d’engreix, tant camperols com ecològics. És comprensible que el ciutadà senti por: “el virus s’escampa?”, “podem menjar carn de pollastre?”, “els ous que comprem són segurs?”, “el virus pot evolucionar i patir una mutació?”. Per això és important posar les coses en perspectiva: no tot el soroll mediàtic ha de derivar en alarma social. En realitat, el control sanitari establert és sòlid i, fins ara, proporcional a la situació.

La Generalitat en aquesta ocasió ha fet els deures i té tots els protocols a punt per si s’han d’activar.
Per una vegada, el pla no és improvisat. Contempla el confinament d’aviram i reforça les mesures de bioseguretat, que no només protegeixen les granges, sinó que també redueixen el risc de transmissió entre aus salvatges i domèstiques, un vector clau del virus.
Segons els experts, la probabilitat que el virus passi d’aus a humans és molt reduïda, sempre que es mantinguin les mesures adequades. A hores d’ara, no hi ha cap indici d’un brot humanitari greu a Catalunya ni a Espanya que justifiqui cap mena de por. Això no treu que hem d’estar amatents
per la variació i mutació del virus que ja està afectant altres mamífers dins l’estat Espanyol.

Cal entendre les noves restriccions com a mesures preventives i proporcionals, no com a senyal d’una catàstrofe imminent. El Ministeri d’Agricultura ha justificat aquestes actuacions com a claus en un moment de gran risc on conflueixen tres factors: migració d’aus salvatges, baixada de temperatures, i propagació del virus a Europa. Val a dir que, des del 2017, quan es va detectar el primer cas de grip aviària en una cigonya trobada als Aiguamolls de l’Empordà, les granges de dins el radi de vigilància i protecció ja apliquen aquest tipus de mesures.

És cert que hi ha motius per mantenir la vigilància: brots en aus salvatges, possibles pèrdues econòmiques per al sector avícola, mutació de la variant i l’impacte mediàtic que tot això suposa. Però aquests riscos, si bé reals, no han provocat encara cap crisi sanitària entre humans. També es pot argumentar que la població no sempre té accés a tota la informació tècnica, llegeix notícies en premsa i això pot alimentar rumors. Aquí és on recau la responsabilitat mediàtica: explicar amb claredat les mesures sanitàries, els protocols, els focus positius d’aus salvatges i la probabilitat real de contagi.

D’altra banda, no hem de restar de braços plegats: cal continuar reforçant la vigilància, millorar la comunicació autoritat-ciutadà i confiar en els avicultors que vetllen i adapten les seves granges perquè siguin més segures. Però aquestes accions han de venir acompanyades d’un missatge tranquil·litzador, no d’alarmes infundades.

En definitiva, convé deixar clar que no tot el que brilla és perill imminent. Les autoritats sanitàries i agrícoles estan prenent mesures rigoroses, proporcionals i preventives. El control és efectiu, i el risc per a les persones, molt baix. En comptes de fomentar la por, és més útil continuar apostant per la informació, la vigilància i la col·laboració entre ciutadans, ramaders i institucions. La grip aviària és un repte, cert, però no ha de convertir-se en una font de psicosi col·lectiva.

Amb un pla adequat de bioseguretat i una comunicació responsable, podem afrontar la situació sense deixar-nos emportar per l’alarma social. I no ens cansarem de repetir-ho: ara, més que mai, els avicultors (sobretot els petits) necessiten l'ajuda dels ciutadans, que continuïn adquirint els seus productes de qualitat, proximitat i KM0 que ofereixen les seves explotacions.