Foc i més foc

Article publicat originalment a El Punt Avui.

Quan jo tenia 7 anys vaig pro­pa­gar un foc a l’era de la masia dels meus pares. Un cosí em va pre­gun­tar si sabia uti­lit­zar llu­mins i li vaig dir que sí, sense saber-ne. Vam que­dar després de dinar per fer la prova i vam cre­mar uns matolls que es van pro­pa­gar en un tres i no res.

Ens vam espan­tar: el meu cosí, un any més petit que jo, se’n va anar cap a casa seva i es va ficar sota el llit; el seu pare li va pre­gun­tar què li pas­sava i va començar tot. Cubells amunt i cubells avall, l’oncle, el pare, els ger­mans i els homes de la masia i d’altres van acon­se­guir apa­gar el foc. El van apa­gar amb cubells d’aigua!

Em van cas­ti­gar tres dies sense anar a la pis­cina, i aquí va aca­bar l’aven­tura!

69 anys després he vist per la tele­visió com es repe­tia la història en pobles i viles d’Ourense, Zamora, Sana­bria i Cas­te­lla i Lleó. Dones i homes inten­tant sal­var casa seva i els seus con­reus amb eines tan moder­nes com els cubells i les mànegues caso­la­nes.

On eren els bom­bers i els agents fores­tals? On eren els guàrdies civils vigi­lant el bosc, on eren els alcal­des que a pre­gun­tes dels veïns deien que no tenien res i que es defen­ses­sin com pogues­sin? On eren els pre­si­dents de les comu­ni­tats autònomes?

Havien rebai­xat els seus pres­su­pos­tos per a emergències i per a pre­venció. Ningú s’ha decla­rat res­pon­sa­ble i des­co­nei­xen el que es neces­sita. No hi ha per­so­nal espe­ci­a­lit­zat, bom­bers sense experiència con­trac­tats de manera tem­po­ral. Els agents fores­tals no hi són ni se’ls espera.

El pano­rama infer­nal d’Espa­nya ha pas­sat les fron­te­res, però tot fa pen­sar que quan s’acabi el foc es que­da­ran tran­quils i des­can­sa­ran. Fins a la pro­pera vegada.

No he par­lat de Cata­lu­nya perquè, si bé hem tin­gut i tin­drem focs, des de fa 40 anys els governs cata­lans s’han pre­o­cu­pat i ocu­pat de tenir els mit­jans humans i mate­ri­als, bons pro­fes­si­o­nals que jo vaig viure i veure entre els anys 1984 i 2003. Tenim un cos pro­fes­si­o­nal autèntic i pre­pa­rat. Però això no es fa en dos anys ni en deu. Es fa tre­ba­llant i exi­gint any rere any. La meva experiència amb Bom­bers de Cata­lu­nya, amb els Agents Rurals i amb el cos de Mos­sos d’Esqua­dra ha estat fantàstica i d’un gran orgull. Arris­quen la seva vida per vocació.

Algú n’hau­ria d’apren­dre i no cri­ti­car.