Fundació Fundem la República
Tornar enrere

El Parlament de Catalunya de l’any 1932. Memòria i dignitat.

Josep Rull 4 de desembre del 2025

A la nació catalana se li ha negat durant massa temps el coneixement de la pròpia història i als catalans se’ns ha abocat sovint a una absència d’informació rellevant sobre el nostre passat o a un romanticisme que els simplifica els fets de manera extraordinària. La jornada de portes obertes que el Parlament organitza aquest 6 de desembre vol servir per acostar més la institució parlamentària a la ciutadania, recuperar la història i la memòria, i explicar -des del mateix lloc on es van produir els fets- què va representar que el 6 de desembre de l’any 1932 s'hi celebrés la sessió constitutiva del primer parlament recuperat després del Decret de Nova Planta de Felip V, que va abolir les institucions pròpies.

Amb aquell parlament renascut dins la Segona República es recuperava i es bastia de nou una institució que era hereva d’una llarga tradició parlamentària, mil·lenària, que es remunta a les Assemblees de Pau i Treva de Déu del segle XI i a la Cort Comtal, i a tot un desplegament institucional, de drets i llibertats que van quedar abolits amb la pèrdua de la Guerra de Successió l’any 1714. El de 1932 no era un parlament nou, no era un poble que naixia en la història, com va deixar escrit Francesc Macià, “sinó un que hi reneix”. I ho feia en un edifici que tenia una forta càrrega simbòlica, el Palau del Parlament, que s’estrenava com a seu parlamentària, convertint el que havia estat el polvorí de la Ciutadella que va construir Felip V per abatre les llibertats de Catalunya, en l’instrument més genuí de la paraula i l’entesa que és un parlament.

Aquella diada, doncs, estava carregada de transcendència històrica i de responsabilitat. Lluís Companys, que fou elegit president del Parlament de Catalunya interinament aquell 6 de desembre, en va deixar constància en les seves paraules: “Hores de joia i d’emoció, són també aquestes hores d’una gran responsabilitat. Nosaltres la veiem i ens fem capaços d'aquesta responsabilitat i no ens fa por. Senyors, posem els nostres cors a l’alçada del nostre deure”. Amb aquests mots es va dirigir a la ciutadania i, especialment, als 83 diputats d’aquella primera i curta legislatura, que tot i el poc temps de què va disposar, va aprovar 122 lleis que van tenir la capacitat de desplegar una agenda modernitzadora de país de primer ordre i guiada sempre per l’ideal de la justícia social i pels millors valors republicans.

Amb la jornada de portes obertes, es vol contribuir a ampliar el coneixement de la història i la rellevància d’aquella primera legislatura i donar continuïtat al reconeixement que va fer l’anterior Mesa amb la presidenta Laura Borràs, perquè fos comptada a tots els efectes com la primera legislatura del Parlament. Al mateix temps, s'ha ideat com un homenatge als diputats de llavors i a tots aquells qui van mantenir la institucionalitat democràtica a l’exili després de la Guerra Civil i durant el franquisme.

Obrir les portes del Palau del Parlament un 6 de desembre és proclamar que aquell dia els catalans celebrem la recuperació d’una institució nacional amb història, amb unes arrels pregones amarades de lluita històrica per la defensa de les llibertats individuals i col·lectives, dels nostres drets i de la nostra identitat. I, sobretot avui, contribuirà a prendre consciència sobre el valor de la democràcia i de l’alt cost que va comportar –amb la mort o l'exili- per tantes persones que ens han precedit i que l’han feta possible.

Amb aquest objectiu, i en el marc d’aquesta commemoració, el Parlament també ha posat el nom de Lluís Companys i Jover a l’Auditori i s’hi ha instal·lat el bust que el Museu Nacional d’Art de Catalunya va lliurar a la institució l'any 1980, sota la presidència d’Heribert Barrera, i que havia romàs fins avui al despatx de Presidència. A partir d’ara, lluirà al frontispici de l’entrada a l’Auditori que porta el nom de qui fou el primer president de la institució. En un lloc de pas i de rebuda, perquè serveixi de recordatori i d’inspiració als ciutadans i al conjunt de diputats i diputades.