Dones!

La commemoració anual del Dia de la Dona ha passat, però arreu del món la situació de la dona és tan dispar que caldria reflexionar al voltant d’aquest tema. En determinades geografies avui dia, les dones tenen millors expectatives, tot i patir encara mancances pel que fa al món laboral i violències pel que fa a la sexualitat. Però en moltes altres àrees geogràfiques hi ha una multiplicitat d’agressions, opressions i menysteniments que cal seguir denunciant. I és que, tal com era norma en l’època de la dictadura franquista i del catolicisme més retrògrad, altres règims i religions d’avui dia tenen a la dona simplement com a procreadora, negant-li la llibertat i el criteri personals, i la segueixen sotmetent a l’autoritat paterna o marital fins a extrems inhumans. Tals com els que l’obliguen a invisibilitzar-se sota el burca o el nicab. Tenim al cap l’Afganistan, però no és l’únic cas. Cal rebutjar fermament aquesta invisibilització, que ni tan sols és fruit d’una tradició secular o d’un mandat religiós. Diguem-ho clar: és una burda manipulació política, que massa sovint el que pretén és aconseguir un domini poblacional demogràfic en determinades àrees geogràfiques. O bé, de manera més cruent, quan hi ha violència i guerres pel mig, poder disposar, tinguem-ho clar, de “carn de canó”, no cal posar-ne exemples. Cal rebutjar enèrgicament aquesta imposició d’invisibilització total d’un ésser humà, en aquest cas, les dones, en qualsevol context geogràfic i en especial a la nostra societat, atès que no hi ha cap argument que ho justifiqui en el si d’una societat democràtica.

Avui dia, el món en conjunt ha evolucionat de tal manera que ens cal fer un resetimportant i molt honest. No ens serveixen els criteris demogràfics que van regir fins a finals del segle vint. Avui dia, la dona, en tant que persona, ja no cal que sigui la garant de l’existència humana. Tots els avenços mèdics i científics han obert alternatives a l’existència humana, i en garanteixen la supervivència majoritària. Només cal tenir consciència de l’increment demogràfic experimentat. Hem superat les èpoques de mortalitat infantil i maternal, que durant tots els segles anteriors eren un flagell i requerien privilegiar aquesta capacitat reproductora. Ara tenim nous paràmetres i noves necessitats en tots els camps, no tan sols en l’àmbit femení, sinó també en el conjunt de la societat, la longevitat i la qualitat de vida. Però, tot i que això és evident avui en determinats països o àrees geogràfiques, i tot i que ara s’ofereixen millors oportunitats per al desenvolupament social de la dona, en molts altres països estan encara sota una opressió social i política que impedeix la seva llibertat personal, i l’elecció de la seva aportació a la societat, sigui quina sigui, però personal i desitjada.

L’altra cara de la moneda és la cosificació de la dona, valorada o menystinguda com a eina de plaer per al sexe masculí. És una característica també secular i que, tot just darrerament, amb el moviment Me Too, s’ha començat a denunciar. L’ús i l’abús de la dona dins l’àmbit sexual s’ha donat també, urbi et orbi, i tot just ara, quan les dones hem pres consciència de la nostra realitat i valor com a persones, hem començat a exigir que se’ns tracti com a tals. Quan es treu a algú el seu valor com a persona, se’l menysté i se’l degrada. Segons Kant, “persona és aquell ésser que és, en si mateix, un fi amb autonomia”, i ho reafirmaven, tot just al segle XX, Emmanuel Mounier i Jacques Maritain, definint el concepte de persona: “És un ésser o individu de l’espècie humana dotat d’un conjunt de característiques úniques que el distingeixen dels altres”, per tant tots els éssers humans som persones.

Ara, al segle XXI, cal posar-ho en pràctica. Cal que donem definitivament valor a totes les persones, totes! Siguin com siguin, rebutjant tota mena de discriminacions. Quan les dones reivindiquem el nostre valor en tant que persones, ho fem donant a tothom aquest mateix valor. No és una guerra de sexes, és una lluita en favor del valor com a persones de tothom, amb mentalitat oberta. Certament, la nostra societat evoluciona i adaptar-nos als canvis és complex i ple d’entrebancs de tota mena, però principalment requereix una evolució mental. No hem de ser nostàlgics del passat pensant que va ser millor, perquè no és veritat. Els joves que no ho heu viscut no podeu girar la vista enrere, no us és propi. Que alguns grans o vells ho ignorin i ho idealitzin és una reacció humana, no real, sinó simplement nostàlgica. Cal mirar el futur amb generositat i confiança, perquè és a les vostres mans. L’any 1976, en les Jornades Catalanes de la Dona, les dones de llavors vàrem manifestar un vot de confiança en el procés democratitzador. Ara cal que ho feu els joves, tots, nois i noies. És un camí de futur, del vostre futur! Si lluiteu, com nosaltres ho vàrem fer.