Desconcert amb l’escola concertada

Les notícies aparegudes durant les últimes setmanes sobre la situació de l’escola concertada a Catalunya han tornat a posar sobre la taula un debat recurrent: quin paper ha de jugar aquest model dins del sistema educatiu. Malauradament, el debat sovint es planteja des de la simplificació ideològica i no des de l’anàlisi serena dels fets.

En aquest context, cal destacar les mobilitzacions que s’han produït en defensa de la concertada. En diverses ciutats catalanes, docents, famílies i treballadors dels centres han sortit al carrer per expressar la seva preocupació pel futur del model i per reclamar un tracte més equilibrat dins del sistema educatiu. Aquestes manifestacions reflecteixen que darrere l’escola concertada no hi ha només una estructura administrativa o institucional, sinó una comunitat educativa àmplia que se sent part activa del servei públic d’educació.

La realitat és que l’escola concertada forma part estructural del sistema educatiu català des de fa dècades. Milers de famílies la trien cada any i centenars de centres educatius presten un servei públic essencial. Parlar d’educació a Catalunya sense tenir en compte la concertada és, senzillament, ignorar una part molt significativa del sistema.

Un dels arguments més obviats en el debat públic és el cost. Diversos estudis i dades de l’administració han assenyalat que una plaça en una escola concertada sol tenir un cost inferior per a les arques públiques que una plaça en un centre públic. Dit d’una altra manera: l’escola concertada contribueix a garantir el servei educatiu amb una despesa pública menor. En un context en què els recursos sempre són limitats, aquest fet hauria de ser, com a mínim, objecte d’una reflexió seriosa. A aquesta qüestió s’hi afegeix un altre element que tampoc no es pot ignorar: els resultats acadèmics. De manera recurrent, les avaluacions educatives mostren que molts centres concertats obtenen bons resultats, sovint per sobre de la mitjana. Evidentment, això no vol dir que l’escola pública no tingui centres excel·lents —que en té molts—, però sí que posa en dubte la narrativa segons la qual la concertada seria un model inferior o prescindible.

El problema és que, en determinats sectors polítics i ideològics, especialment en alguns posicionaments de l’esquerra, l’escola concertada s’ha convertit gairebé en un adversari simbòlic. La crítica sovint es formula en termes abstractes —privatització, elitisme, segregació— sense tenir en compte la gran diversitat de centres que formen part de la xarxa concertada ni la realitat de les famílies que hi confien l’educació dels seus fills.

En molts casos, aquestes famílies no pertanyen a cap elit. Són famílies treballadores que simplement busquen un projecte educatiu concret, una determinada orientació pedagògica o un entorn educatiu que consideren adequat per als seus fills. Reduir aquesta elecció a una qüestió ideològica és ignorar la pluralitat social del país.

També cal recordar que el model educatiu català s’ha construït històricament com una xarxa mixta. L’escola pública i la concertada han coexistit durant dècades i han contribuït conjuntament a escolaritzar generacions d’alumnes. Desmantellar o debilitar una de les dues pot acabar generant més problemes dels que pretén resoldre.

El veritable repte, probablement, no és enfrontar escola pública i escola concertada, sinó garantir que ambdues funcionin bé, amb criteris d’equitat, qualitat i transparència. Convertir el debat educatiu en una batalla ideològica pot resultar temptador políticament, però difícilment ajuda a millorar el sistema. Catalunya necessita més debat educatiu basat en dades i menys discussions basades en prejudicis. L’escola concertada no és el problema del sistema educatiu; forma part de la solució. Reconèixer-ho no implica qüestionar l’escola pública, sinó entendre que un sistema educatiu plural pot ser, també, un sistema educatiu més fort.

Les xifres també permeten entendre l’evolució i el pes real de la concertada dins del sistema educatiu català. Actualment, prop del 30% de l’alumnat de Catalunya —uns 340.000 estudiants— està escolaritzat en centres concertats, repartits en aproximadament 675 escoles i amb prop de 30.000 professionals treballant-hi. Aquest model s’ha mantingut relativament estable durant les darreres dècades com a part d’un sistema educatiu mixt que combina oferta pública i iniciativa social.

Tanmateix, el finançament públic de la concertada continua sent inferior al cost real de la plaça escolar. Segons les patronals de l’escola concertada, el sistema arrossega un dèficit estructural de finançament que s’acosta als 400 milions d’euros anuals, als quals s’hi afegeixen uns 55 milions més vinculats al cost d’atendre l’alumnat vulnerable. Aquest infrafinançament fa que, en la pràctica, les famílies acabin assumint prop del 40% del cost real d’una plaça escolar, tot i que la legislació estableix que l’educació obligatòria hauria de ser gratuïta. Al mateix temps, el sector alerta d’altres indicadors preocupants: es preveu la desaparició de 34 línies educatives per al curs 2026-2027 i, en els darrers anys, fins a 25 centres concertats han acabat passant a mans de l’administració per la impossibilitat de sostenir el projecte. Paradoxalment, mentre això passa, creix l’escola privada estricta i el sistema públic assumeix més pressió. Tot plegat ha portat les entitats del sector a advertir que, sense una correcció del dèficit de finançament —que situen al voltant dels 450 milions d’euros—, es pot posar en risc l’equilibri del model educatiu català basat en la coexistència de les xarxes pública i concertada.

En aquest context, resulta especialment significatiu l’anunci d'ahir del Govern de la Generalitat de destinar 391 milions d’euros addicionals al finançament de l’escola concertada entre el 2026 i el 2030. L’acord, signat amb les patronals del sector, preveu reforçar les despeses de funcionament dels centres, ampliar plantilles i millorar l’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques. Més enllà del debat polític que pugui generar, la decisió posa en evidència una realitat sovint obviada en el discurs públic: l’escola concertada no és un element marginal ni prescindible del sistema educatiu català, sinó una peça estructural sense la qual seria molt difícil garantir l’escolarització de centenars de milers d’alumnes. Si el mateix Govern reconeix la necessitat de reforçar-ne el finançament, potser és hora que una part del debat ideològic que l’envolta comenci també a revisar alguns dels seus pressupòsits.