Fundació Fundem la República
Tornar enrere

Cultura i identitat

Aquest contingut d'àudio està generat mitjançant IA

Guiomar Amell 13 d’octubre del 2025

Article publicat originalment a El Punt Avui.

A prin­ci­pis d’octu­bre es va cele­brar, a Bar­ce­lona, la con­ferència Mon­di­a­cult 2025, patro­ci­nada per la Unesco. Els 194 països par­ti­ci­pants, i els minis­tres pre­sents, van mani­fes­tar la seva pre­o­cu­pació per les inter­ferències que genera la dinàmica mun­dial en el món cul­tu­ral. És oportú remar­car la trans­cendència d’un dels àmbits trac­tats, i és neces­sari perquè sovint no s’expli­cita de manera sufi­ci­ent la defi­nició del con­cepte cul­tura, en el qual s’ins­pi­ren aques­tes suc­ces­si­ves decla­ra­ci­ons, tant en el Mon­di­a­cult 2022 com, ara, en el Mon­di­a­cult 2025: “El con­junt de drets dis­tin­tius, espi­ri­tu­als, mate­ri­als, intel·lec­tu­als i afec­tius que carac­te­rit­zen una soci­e­tat o un grup social i que englo­ben, a més de les arts i les lle­tres, les for­mes de vida, la manera de viure ensem­ble, és a dir, junts, els sis­te­mes de valors, les tra­di­ci­ons i les cre­en­ces.” L’actual decla­ració rei­tera aquesta defi­nició i la posa al dia amb les noves evo­lu­ci­ons tec­nològiques. Rei­tera la pre­ser­vació i la sal­va­guarda de la diver­si­tat cul­tu­ral i lingüística i les expres­si­ons cul­tu­rals, sigui quina sigui la seva dimensió i ate­nent a la seva vul­ne­ra­bi­li­tat. És a dir, inter­preta glo­bal­ment l’àmbit refe­rent a cul­tura i iden­ti­tat, dos con­cep­tes que van lli­gats subs­tan­ci­al­ment, car la cul­tura, inde­fec­ti­ble­ment, va lli­gada a l’expressió iden­titària de qual­se­vol col·lec­tiu amb carac­terísti­ques pròpies i habi­tu­al­ment amb una llen­gua pròpia, que és el vehi­cle nor­mal d’aquesta cul­tura.

Reconèixer i pro­te­gir la diver­si­tat cul­tu­ral forma part de l’essència pro­gramàtica de la seva decla­ració d’inten­ci­ons i ho cata­loga com un dret humà fona­men­tal. Per això reque­reix als estats mem­bres les ini­ci­a­ti­ves polítiques i legis­la­ti­ves des­ti­na­des a sal­va­guar­dar els drets de les comu­ni­tats mino­ritàries, a pre­ser­var i expres­sar el seu patri­moni cul­tu­ral i iden­ti­tari i, en espe­cial, la seva llen­gua. Després de tant d’anunci a so de bombo i pla­te­rets, cal que els poders legis­la­tius, aquí i arreu, siguin con­seqüents i les instàncies judi­ci­als, també. Perquè Cata­lu­nya i els cata­lans tenim un patri­moni cul­tu­ral col·lec­tiu i actiu que es mani­festa en tots els àmbits, en el cul­tu­ral, artístic i fes­tiu, i també en el pro­duc­tiu, i cal defen­sar-lo i impul­sar-lo en bene­fici de tots i com a ele­ment d’inte­gració a l’ensem­ble, aquest “tots junts” que se’ns reco­mana.

Una cul­tura que es mani­festa amb ini­ci­a­ti­ves cre­a­ti­ves de tot ordre. Com a mos­tra d’aquesta vita­li­tat i diver­si­tat cul­tu­ral, n’esmen­tem dues de ben diver­ses. Al llarg de l’estiu hem gau­dit dins l’àmbit fes­tiu i arreu de Cata­lu­nya d’algu­nes de les més sin­gu­lars i repre­sen­ta­ti­ves que s’han pro­di­gat arreu de Cata­lu­nya, les actu­a­ci­ons cas­te­lle­res. I ara, als ini­cis de la tar­dor, a Bar­ce­lona, Lleida i Tar­ra­gona, amb motiu de les seves fes­tes majors. Con­tem­plant la força de les seves tor­res huma­nes, s’hi pot iden­ti­fi­car el caràcter i la natu­ra­lesa d’un poble que acon­se­gueix, avui, sumar-hi totes les gene­ra­ci­ons i tots els gèneres. Apro­fi­tant les carac­terísti­ques dels inte­grants, amb un espec­ta­cle de força i com­pe­ne­tració. La força i el gruix dels més grans, a baix; l’agi­li­tat i la lleu­ge­resa dels joves, enlaire, i els infants, lla­vors de futur, a dalt. És un espec­ta­cle que alhora ens repre­senta, pinya de volun­tats, pinya d’iden­ti­tats, pinya de gèneres, homes i dones, perquè al compàs dels temps ara hi som tots!

Cata­lu­nya és això, la com­pe­ne­tració d’un tei­xit social en què cadascú aporta el seu tre­ball i la seva iden­ti­tat per­so­nal. Un altre exem­ple, i n’hi ha molts més. Del dia 17 al 19 d’octu­bre, el Cen­tre Eno­turístic del Pla de Bages, a Navàs, donarà cabuda a una nova i sin­gu­lar mos­tra de la nos­tra cre­a­ti­vi­tat cul­tu­ral. La posada en escena d’una ini­ci­a­tiva de tre­ball com­par­tit, la col·labo­ració de set artis­tes, joiers de la zona, inter­pre­tant amb les seves joies els vins de la DO Pla de Bages. La joia d’un vi creat per set cellers locals i trans­for­mada en joia, en obra d’art. Set de joia és una expo­sició en què, com expli­quen les seves comissàries, Anna Bene­dicto i Mercè Nico­lau, “el vi no es beu, es porta a la pell, i la joia no s’exhi­beix, s’habita”. Cada joia és una inter­pre­tació poètica del tre­ball dels vina­ters que han creat cadas­cun d’aquests vins que es mos­tren a Set de joia. Set cellers i set joiers ho fan pos­si­ble. Una col·labo­ració ori­gi­nal i posi­tiva, un inter­canvi d’idees, peces úniques, sin­gu­lars. Una escena amb set pare­lles cre­a­ti­ves. Iden­ti­tat i cul­tura van sem­pre units.