Cultura i identitat
Aquest contingut d'àudio està generat mitjançant IA
Article publicat originalment a El Punt Avui.
A principis d’octubre es va celebrar, a Barcelona, la conferència Mondiacult 2025, patrocinada per la Unesco. Els 194 països participants, i els ministres presents, van manifestar la seva preocupació per les interferències que genera la dinàmica mundial en el món cultural. És oportú remarcar la transcendència d’un dels àmbits tractats, i és necessari perquè sovint no s’explicita de manera suficient la definició del concepte cultura, en el qual s’inspiren aquestes successives declaracions, tant en el Mondiacult 2022 com, ara, en el Mondiacult 2025: “El conjunt de drets distintius, espirituals, materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social i que engloben, a més de les arts i les lletres, les formes de vida, la manera de viure ensemble, és a dir, junts, els sistemes de valors, les tradicions i les creences.” L’actual declaració reitera aquesta definició i la posa al dia amb les noves evolucions tecnològiques. Reitera la preservació i la salvaguarda de la diversitat cultural i lingüística i les expressions culturals, sigui quina sigui la seva dimensió i atenent a la seva vulnerabilitat. És a dir, interpreta globalment l’àmbit referent a cultura i identitat, dos conceptes que van lligats substancialment, car la cultura, indefectiblement, va lligada a l’expressió identitària de qualsevol col·lectiu amb característiques pròpies i habitualment amb una llengua pròpia, que és el vehicle normal d’aquesta cultura.
Reconèixer i protegir la diversitat cultural forma part de l’essència programàtica de la seva declaració d’intencions i ho cataloga com un dret humà fonamental. Per això requereix als estats membres les iniciatives polítiques i legislatives destinades a salvaguardar els drets de les comunitats minoritàries, a preservar i expressar el seu patrimoni cultural i identitari i, en especial, la seva llengua. Després de tant d’anunci a so de bombo i platerets, cal que els poders legislatius, aquí i arreu, siguin conseqüents i les instàncies judicials, també. Perquè Catalunya i els catalans tenim un patrimoni cultural col·lectiu i actiu que es manifesta en tots els àmbits, en el cultural, artístic i festiu, i també en el productiu, i cal defensar-lo i impulsar-lo en benefici de tots i com a element d’integració a l’ensemble, aquest “tots junts” que se’ns recomana.
Una cultura que es manifesta amb iniciatives creatives de tot ordre. Com a mostra d’aquesta vitalitat i diversitat cultural, n’esmentem dues de ben diverses. Al llarg de l’estiu hem gaudit dins l’àmbit festiu i arreu de Catalunya d’algunes de les més singulars i representatives que s’han prodigat arreu de Catalunya, les actuacions castelleres. I ara, als inicis de la tardor, a Barcelona, Lleida i Tarragona, amb motiu de les seves festes majors. Contemplant la força de les seves torres humanes, s’hi pot identificar el caràcter i la naturalesa d’un poble que aconsegueix, avui, sumar-hi totes les generacions i tots els gèneres. Aprofitant les característiques dels integrants, amb un espectacle de força i compenetració. La força i el gruix dels més grans, a baix; l’agilitat i la lleugeresa dels joves, enlaire, i els infants, llavors de futur, a dalt. És un espectacle que alhora ens representa, pinya de voluntats, pinya d’identitats, pinya de gèneres, homes i dones, perquè al compàs dels temps ara hi som tots!
Catalunya és això, la compenetració d’un teixit social en què cadascú aporta el seu treball i la seva identitat personal. Un altre exemple, i n’hi ha molts més. Del dia 17 al 19 d’octubre, el Centre Enoturístic del Pla de Bages, a Navàs, donarà cabuda a una nova i singular mostra de la nostra creativitat cultural. La posada en escena d’una iniciativa de treball compartit, la col·laboració de set artistes, joiers de la zona, interpretant amb les seves joies els vins de la DO Pla de Bages. La joia d’un vi creat per set cellers locals i transformada en joia, en obra d’art. Set de joia és una exposició en què, com expliquen les seves comissàries, Anna Benedicto i Mercè Nicolau, “el vi no es beu, es porta a la pell, i la joia no s’exhibeix, s’habita”. Cada joia és una interpretació poètica del treball dels vinaters que han creat cadascun d’aquests vins que es mostren a Set de joia. Set cellers i set joiers ho fan possible. Una col·laboració original i positiva, un intercanvi d’idees, peces úniques, singulars. Una escena amb set parelles creatives. Identitat i cultura van sempre units.
