Contra el relat de la derrota

Arribem a la fi d’un any més i, com passa sempre en aquestes dates, el pas del temps ens obliga a mirar enrere, fer balanç i decidir l’horitzó. La llengua catalana, un dels pilars fonamentals de la nostra identitat col·lectiva, recula de manera preocupant en l’ús social. L’economia no acaba de trobar un model sòlid i propi que garanteixi prosperitat compartida. La demografia planteja reptes enormes que no s’estan afrontant amb la profunditat ni la visió de futur necessàries. Les infraestructures continuen responent més a interessos externs que no pas a les necessitats reals del territori. Tot plegat dibuixa un escenari que convida al pessimisme.

No és estrany, doncs, que s’hagi instal·lat la sensació que Catalunya es troba en un atzucac, atrapada en una crisi profunda de difícil sortida. Aquest relat, però, no apareix del no-res. És, en bona part, el relat que ens volen fer assumir els nostres adversaris polítics, començant per l’Estat espanyol, que treballa activament perquè la idea de la impotència i la resignació arreli en la societat catalana. Hi ha elements de veritat en aquest diagnòstic, però assumir-los sense matisos seria un error greu. Caure en el desànim és, precisament, el parany on se’ns vol fer caure.

La història de Catalunya ens ofereix una perspectiva molt més àmplia. Al llarg dels segles, el nostre país ha travessat situacions límit, moments de desfeta política, cultural i institucional molt més greus que l’actual. I, malgrat tot, sempre ens n’hem sortit. No per miracles ni per grans gestos simbòlics, sinó gràcies a una manera de fer molt concreta: treballant de forma constant, discreta i persistent; enfortint les estructures pròpies; mantenint viva la llengua, la cultura i el sentiment de pertinença; i preparant, sovint en silenci, les condicions per a un nou cicle de progrés nacional.

Avui, tanmateix, sembla que confluïxen múltiples crisis alhora. Catalunya travessa dificultats greus dins d’un Estat espanyol que també mostra símptomes evidents d’esgotament institucional, democràtic i territorial. Sense amnistia per centenars de ciutadanes i ciutadans i amb persones encara a l’exili. Al mateix temps, Europa afronta una etapa de desorientació política i estratègica, mentre el món entra en una fase d’inestabilitat global marcada per conflictes, canvis geopolítics i crisis econòmiques recurrents. Aquesta combinació alimenta la percepció d’una tempesta perfecta.

Però hi ha un factor intern que agreuja encara més la situació: la manca de lideratge. Qui hauria d’assumir la responsabilitat de guiar el país no ho està fent. Qui hauria de definir un rumb clar i un pla de ruta compartit sembla incapaç de fer-ho. I qui hauria de defensar i reforçar la nostra catalanitat, massa sovint opta per diluir-la, rebaixar-la o subordinar-la a altres interessos. Aquesta renúncia té conseqüències profundes, perquè deixa el país sense referents clars en un moment en què són més necessaris que mai.

Des de la Fundació Fundem la República, però, ens neguem a acceptar aquest marc mental. No creiem en el relat de la derrota ni en la resignació. La nostra manera d’entendre el compromís amb el país beu directament de les millors tradicions del catalanisme: perseverança, rigor, treball constant i mirada llarga. Com en altres moments difícils de la nostra història, continuem treballant, peti qui peti, per mantenir viva la flama de la llengua, la cultura i la nostra voluntat de ser.

De fet, l’any que ara tanquem ha estat, per a nosaltres, un any d’enfortiment intern i de posada de bases. Hem entès que, en temps de crisi, cal construir, no esperar. Cal sembrar, encara que els fruits no siguin immediats.

En aquest sentit, un dels passos importants ha estat la posada en marxa del nostre web, fundem.cat, concebut com un espai de pensament, anàlisi i projecció. Un lloc on compartir diagnòstics, propostes i reflexions sobre el present i el futur del país. Amb el web iniciem també una newsletter, amb la voluntat de fer arribar de manera regular els elements més destacats de la nostra tasca d’anàlisi política i estratègica a totes aquelles persones interessades a pensar el país amb profunditat i amb ambició.

Els dies 18 i 19 d’octubre vam celebrar el Campus de Pensament sota el lema “Nació i progrés. La represa independentista”. Va ser un espai intens de debat i reflexió, on vam posar sobre la taula alguns dels reptes més rellevants que tenim com a país: el paper de la llengua, el model econòmic, la cohesió social, la necessitat de lideratge, la reconstrucció d’un horitzó nacional compartit, centrant la mirada en els camins de la internacionalització i la diplomàcia catalana cap a la independència. El campus no pretenia oferir receptes màgiques, sinó generar idees sòlides i debat honest, com així va ser.

I mirant ja cap al final de l’any, el 4 de desembre vam iniciar la gira de l’exposició “Som el que parlem. La nostra llengua, el nostre país” a Girona, dedicada al català, una llengua mil·lenària que és molt més que un instrument de comunicació: és la columna vertebral de la nostra identitat col·lectiva. L’exposició, de caràcter itinerant, recorrerà diferents punts dels Països Catalans amb la voluntat de fer visible la centralitat de la llengua i d’interpel·lar la ciutadania sobre la seva responsabilitat en la seva defensa i transmissió. El dia 18 farem un acte a la Casa de Cultura de Girona per posar en valor que el 2024 aquesta ciutat va tenir la primera regidoria a Catalunya dedicada exclusivament a la llengua; una regidoria liderada per la periodista Núria Riquelme de Junts per Catalunya.

Amb totes aquestes iniciatives, des de Fundem la República volem aportar llum en un moment de confusió. Volem assumir un paper de lideratge cívic i intel·lectual, conscients que sortir de l’atzucac no serà fàcil ni ràpid. Però també convençuts que és possible, com ho ha estat tantes vegades al llarg de la nostra història.

Ho volem fer com sempre ho hem fet: enfortint-nos, treballant sense estridències, assumint els reptes amb serenor, rigor i constància. I ho fem perquè creiem fermament que tenim l’obligació de fer-ho. Una obligació amb nosaltres mateixos, però sobretot amb les generacions que vindran, que mereixen un país viu, fort i amb futur.

En aquest esperit, volem fer arribar a totes les lectores i lectors de la fundació Fundem la República els nostres millors desitjos per a aquest Nadal i un 2026 ple d’energia, esperança i determinació.